Si t’agrada viatjar, Costa Rica és un d’aquells països que et ronden pel cap i que saps que algun dia hi hauràs d’anar. La Montse i jo ho sabíem, així que quan ens va sortir l’oportunitat hi vam fer cap. Sabíem també que probablement no era dels països més apropiats per a viatjar en bicicleta però l’espectacularitat de molts dels seus paisatges i la generositat de la natura ens garantitzaven moments inoblidables. Quin mitjà de transport podia ser millor que la bicicleta  per tenir el màxim contacte amb la natura? Per poder completar una volta circular a Costa Rica i de pas conèixer un altre país, vam optar per saltar uns dies a Panamà i tornar a entrar a Costa Rica per l’altre costat. Una manera fàcil de resumir el nostre viatge seria: parcs nacionals espectaculars i ben conservats, volcans increïbles, platges de somni, frondoses selves tropicals i molta biodiversitat. Una altra manera seria: massa trànsit, poques carreteres secundàries, pistes molt empinades i en mal estat, masses turistes, preus cars i calor, molta calor. Podeu elegir el resum que vulgueu encara que al final, per sort, el que queda és el primer. I recordeu: no podreu dir que coneixeu tots els matisos del verd fins que no hagueu viatjat a Costa Rica. Ara bé, realment cal conèixer-los? Això ja depèn de cadascú .

Platges de somni 

Pura vida!! Aquesta és la frase més repetida pels Ticos, els habitants de Costa Rica i, realment, defineix molt bé el seu tarannà tranquil i despreocupat, marcat per la calor d’un clima tropical i la generositat d’una natura que fa que només hagin d’allargar el braç per a recollir el fruit. Les principals preocupacions dels Ticos són gaudir de la vida i viure el moment.

Estol de pelicans "patrullant" la costa caribeña de Costa Rica 

Sabedors del seu tresor natural ja fa molts anys, el 1948, que van abolir l’exèrcit i van dedicar gran part dels seus esforços a promocionar el turisme, font principal d’ingressos del país, protegint més del 25% de l’àrea del país sota diferents formes de conservació. Tot això, més el fet de ser la democràcia més consolidada de centre Amèrica, ha convertit Costa Rica en un dels destins turístics més famosos del món. 

Més del 25% de Costa Rica és zona protegida

Per això algunes zones semblen paradisos turístics d'alt standing per a nord-americans rics i han perdut part de l'essència del país. Malgrat tot s'han sabut apartar d'altres models de turisme insostenible de grans hotels i centres de vacances, tant comuns en altres països tropicals, i han optat per un turisme rural més integrador i compatible amb el medi ambient. De fet, Costa Rica està molt reconeguda mundialment pel seu esforç en preservar la biodiversitat.

Imponent silueta del volcà Arenal, al nord de Costa Rica

La bellesa dels seus paisatges juntament amb l'estabilitat política i l'alt nivell de vida del país garanteixen ser un bon destí de vacances per a milions de turistes, sobretot per a molts nord-americans de classe benestant, als que Costa Rica els hi queda a un tir de pedra. Conscients de tenir la gallina dels ous d'or, els Ticos (o costa-riquenys) han sabut trobar un intel·ligent equilibri entre la preservació i la pressió turística.

A Costa Rica encara hi ha molts racons on gaudir de la tranquilitat

Com acostuma a passar en tots els països turístics, la majoria de visitants s'aglomeren en certs indrets de peregrinació, encara que a Costa Rica no estan tant massificats i estan repartits per tota la geografia del país. Per aquest motiu vam trobar-nos que hi havia molts racons de postal on encara era possible gaudir d'una gran tranquil·litat i fugir de les aglomeracions. 

Per l'interior de molts parcs naturals no es pot circular en bicicleta

Tot això pinta molt bé, aleshores quin és el problema? Doncs resulta que Costa Rica està ple de parcs nacionals impressionants, el que passa és que pel seu interior o no està permès circular-hi en bicicleta o senzillament pel seu interior no hi ha pistes que el travessin. A més més els trams que havíem de fer entre parc i parc (força curts ja que cada dia arribàvem a una nova zona protegida) no tenien un interès especial.

No sempre el paisatge és tal i com ens agradaria

Hi va haver molts moments de carreters tranquil·les i fins i tot pistes forestals de bon pedalar, però també molts altres de carreteres amb trànsit i paisatges monòtons i mancats d'encant. Això sí, gairebé cada dia arribàvem a algun parc espectacular i el dia següent aparcàvem la bici i ens dedicàvem a recórrer a peu la reserva natural en qüestió, tot i que a vegades les àrees dels parcs habilitades per a ser visitades estaven bastant restringides.

El transport fluvial a vegades era l'única opció possible!

També ens vam trobar que molts trams de selva, sense pistes ni carreteres, els vam haver de fer carregant les nostres mules de ferro sobre algun tipus d'embarcació i, altres vegades, vam decidir fer alguns trams d'enllaç en bus per a evitar carreteres amb molt de trànsit, sobretot algun tram de la Panamericana, autèntic eix de comunicacions del continent americà.

- Collons com pesa això!!

Si ajuntem tots els fets esmentats, al final resulta que aquest va ser un dels nostres viatges en bicicleta on vam pedalar menys quilòmetres i on vam tirar més de piragües, llanxes, cotxes, busos...
Val a dir també que Costa Rica i Panamà probablement han estat els països per on hem pedalat on hem patit més les inclemències d'un sol abrasador i una humitat asfixiant, tot plegat acompanyat d'algunes rampes d'insomni que posaven a proba la nostra moral!

L'interior de Costa Rica i Panamà són regions muntanyoses

També és important remarcar que tant Costa Rica com Panamà són paisos allargats i molt estrets, amb una medul·la espinal molt abrupta i muntanyosa, provocant que en molts pocs quilòmetres es passi del nivell del mar als més de 3.800 metres d'alçada del cim del Chipirró, la muntanya més alta de Costar Rica. No hi ha masses carreteres per saltar d'un costat a l'altre de la serralada, i les que hi ha estan molt transitades i tenen pendents considerables

- Segur que no hi ha cap altre camí?

Les pistes de terra properes a la serralada poden estar molt malmeses i tenir pendents brutals, aptes per a la bici de muntanya però poc adients per al cicloturisme amb alforges. Per la costa les pendents són més suaus però hi ha molt poques carreteres i obliga a que tot el trànsit de la regió passi per les mateixes vies de comunicació. La majoria de vegades no hi ha carreteres secundàries o alternatives a la principal.

- Ei Bob, com anem tio. Que m'arreglaries el preu per passar la nit?

Un altre handicap són els preus. Costa Rica i Panamà (sobretot el primer) no són països barats. Els preus en general són molt semblants als del nostre país (si més no al 2015), una mica més barats, però només una mica. Fins i tot en regions apartades els preus de molts aliments bàsics dels supermercats ens van semblar més cars que a casa nostra. A vegades també era difícil trobar cabinas (els allotjaments més senzills de Costa Rica) per sota de 25 dòlars la parella.

La canalla, com arreu del món, sempre tenen un somriure a punt

L'amabilitat dels Ticos està garantida però com passa sempre, el nivell de desenvolupament econòmic i tecnològic (i a Costa Rica i Panamà és alt) és inversament proporcional a l'hospitalitat dels seus habitants i directament proporcional a la bombolla d'autoprotecció i distanciament amb la que ens embolcallem les societats més modernes. Tot i així vam trobar molta amabilitat i ajuda quan ens va caldre, a més a més d'aquella calidesa humana pròpia dels països tropicals.

La frondositat de la vegetació és una constant a Costa Rica i Panamà

Però si alguns havíeu previst viatjar per aquesta regió en bicicleta... no us desanimeu!! una vegada enumerats alguns dels seus "contres" volem tornar a incidir en l'espectacularitat de molts dels seus paisatges, la quantitat i qualitat dels seus parcs nacionals, la increïble biodiversitat, els racons de postal encara força tranquils i... un avantatge respecte als últims viatges que havíem realitzat els últims anys: l'idioma.

En vermell la volta que vam fer, bàsicament en bici però també en barca i bus

Després d'aquesta petita introducció, passem a veure les dades pràctiques d'aquest viatge i situar-lo una mica en l'espai i el temps.

Vam agafar un vol d'anada i tornada a Sant José, capital de Costa Rica, i vam estar rodant per aquest país i Panamà durant un mes, concretament des de mitjans de febrer fins a mitjans de març del 2015.

En vermell la volta que vam fer, bàsicament en bicicleta, però també en barca i bus 

Vam començar de Sant José i vam saltar la Cordillera Central cap a l'est fins al Mar Carib, on vam anar resseguint la costa cap al sud fins creuar a Panamà. Després de visitar l'arxipèlag de Bocas del Toro, vam tornar a saltar la Cordillera, ara cap a l'oest, fins a la costa del Pacífic, per anar-la remuntant direcció nord fins a tornar a Sant José. Aquí vam agafar un bus cap al nord per anar a visitar la regió del Volcan Poas i del Volcan Arenal, finalitzant així el nostre viatge.

Mapa de relleu de la regió

Vam rodar bàsicament per la perifèria, evitant així l'abrupta i muntanyosa regió central. Comparant amb els 1.500 o 2.000 quilometres d'altres viatges, aquesta vegada pedalant vam fer només 540 quilòmetres i uns 4.000 metres de desnivell positiu acumulat, ja que vam fer força trams en barca o piragua per rius i mar, altres en bus per evitar el trànsit i força quilometres a peu pels innumerables parcs nacionals.

Comunitat indígena del Panamà

En definitiva, Costa Rica i Panamà són dos paradisos tropicals on el desenvolupament i la modernitat van de la mà amb la conservació del medi ambient i la biodiversitat, oferint al viatger independent tota mena de serveis i infraestructures, encara que no sempre a un preu massa assequible. La quantitat i qualitat de zones protegides ens permetrà poder fugir dels indrets més visitats i gaudir de racons de postal encara força solitaris.

De tant en tant, el recorregut ens regala alguna tranqil·la platja on refrescar-nos

És cert que els trams d'enllaç no sempre tenen l'atractiu esperat, que algunes carreteres tenen més trànsit del desitjat, que la orografia no permet l'existència de masses carreteres secundàries i que l'implacable sol posarà a prova la nostra capacitat de resistir la calor sobre la bicicleta, però el nostre esforç serà recompensat amb platges tropicals de somni on refrescar-nos, i un final d'etapa en algun espectacular Parc Nacional per a visitar el dia següent.

Així doncs, si us agraden les selves tropicals, els animals salvatges, els volcans en erupció i les platges caribenyes, acompanyeu-nos a la Montse i a mi durant aquesta travessa en bicicleta per Costa Rica i Panamà...  l'aventura està assegurada!!

Acompanyeu-nos!!!

1ª Part: Costa Rica del Carib